Nomenclatura química

COMPOSTOS IÒNICS

• Nomenclatura sistemática

1r. S’indica el nom de l’element No Metàl·lic amb el sufix -UR i un prefix que indica el nombre d'àtoms d'aquest element que formen el compost. (MONO-, DI-, TRI-,...). El prefix MONO- no se sol utilitzar.
2n. S’escriu la preposició DE i el nom de l’element Metàl·lic amb un prefix de quantitat, com l’anterior.

(MONO-, DI-, TRI-,...) [ No Metàl·lic ] -UR DE (MONO-, DI-, TRI-,...) [ Metàl·lic ]

 

• Nomenclatura d'Stock

1r. S’indica el nom de l’element No Metàl·lic amb el sufix -UR
2n. S’escriu la preposició DE i el nom de l’element Metàl·lic seguit d'un parèntesi amb el nombre d'oxidació que actua en el compost en nombres romans. Si només té un nombre d'oxidació possible, no s'escriu el parèntesi. 

[ No Metàl·lic ] -UR DE [ Metàl·lic ] (Nombre d'oxidació)

 

• Nomenclatura tradicional

1r. S’indica el nom de l’element No Metàl·lic amb el sufix -UR
2n. S'indica el nom de l’element Metàl·lic amb el sufix -ÓS si actua amb el nombre d'oxidació més baix, o el sufix -IC si actua amb el nombre d'oxidació més alt. Si només té un nombre d'oxidació s'utilitza el sufix -IC. 

[ No Metàl·lic ] -UR [ Metàl·lic ] -ÓS o -IC

Excepcions
Els compostos amb oxigen s'anomenen ÒXIDS
Els compostos amb hidrogen s'anomenen HIDRUR


COMPOSTOS COVALENTS

• Nomenclatura sistemática

1r. S’indica el nom de l’element No Metàl·lic més electronegatiu amb el sufix -UR i un prefix que indica el nombre d'àtoms d'aquest element que formen el compost. (MONO-, DI-, TRI-,...). El prefix MONO- no se sol utilitzar.
2n. S’escriu la preposició DE i el nom de l’element No Metàl·lic menys electronegatiu amb un prefix de quantitat, com l’anterior.

 

• Nomenclatura d'Stock

1r. S’indica el nom de l’element No Metàl·lic més electronegatiu amb el sufix -UR
2n. S’escriu la preposició DE i el nom de l’element No Metàl·lic menys electronegatiu seguit d'un parèntesi amb el nombre d'oxidació que actua en el compost en nombres romans. Si només té un nombre d'oxidació possible, no s'escriu el parèntesi. 

 

• Nomenclatura tradicional

1r. S’indica el nom de l’element No Metàl·lic més electronegatiu amb el sufix -UR
2n. S'indica el nom de l’element No Metàl·lic menys electronegatiu amb els següents prefixos i sufixos segons aquest criteris:
Amb 1 sol nombre d'oxidació: -IC
Amb 2 nombres d'oxidació: -IC (el més alt) o -ÓS (el més baix)
Amb 3 nombres d'oxidació: -IC (el més alt), -ÓS (el del mig) o HIPO- ... -ÓS (el més baix)
Amb 4 nombres d'oxidació: PER-...-IC (el més alt), -IC (el següent més alt), -ÓS (el següent més alt) o HIPO- ... -ÓS (el més baix)
 
Excepcions
Els compostos amb oxigen s'anomenen ÒXIDS però també es poden anomenar ANHÍDRICS
Els compostos amb hidrogen s'anomenen HIDRUR o ÀCID

• Hidrurs d'elements No-Metàl·lics

Combinacions de l'hidrogen amb el B, Si, C, As, P, N. La IUPAC recomana la nomenclatura sistemática. Per alguns compostos s'utilitza la nomenclatura tradicional.
NH₃ : amoníac; PH₃ : fosfina; SiH₄ : silà; CH₄ : metà

• Àcids hidràcids

Combinacions de l'hidrogen amb el Te, Se, S, At, I, Br, Cl, F. S’indica el nom de l’element amb el sufix -UR seguit de la paraula D'HIDROGEN
Si es troba dissolt en aigua (aq), s'anomena amb la paraula ÀCID seguida de l'arrel del nom de l'element acabat en -HÍDRIC
HCl_(aq) : àcid clorhídric; HF_(aq) : àcid fluorhídric 

EXERCICIS

 
Escriu la fórmula dels següents compostos iònics:

disulfur de crom; clorur calcic; fosfur de cobalt(III); dinitrur de tribari; dinitrur de triberili; fosfur de coure(II); florur aluminic; òxid d'or (I); triòxid de dialumini; òxid de crom (III); òxid de diplata; òxid de berili; hidrur de plata; hidrur de cobalt (II); hidrur ferrós; trihidrur de alumini