El moviment de rotació i de translació de la Terra

Els moviments de rotació i de translació no els notem però si els percebem mitjançant dos fenòmens: el cicle dia-nit i les estacions.
La rotació és el moviment que fa la Terra sobre el seu eix i l'origen del dia (temps en què rebem la incidència dels rajos del Sol) i la nit (temps en què no rebem la incidencia dels rajos del Sol).
La translació és el moviment que fa la Terra al voltant del Sol en un recorregut el·líptic. A causa de la inclinació de la Terra (23º) respecte l'eix perpendicular als rajos del Sol, provoca les estacions, que seran més o menys acusades segons ens trobem més o menys a prop de l'equador.
L'inici de les estacions són els solsticis (en el cas de l'hivern i l'estiu) i els equinoccis (en el cas de la primavera i la tardor). L'explicació de com s'esdevenen des del punt de vista astronòmic la podeu trovar al vídeo que vam fer a clase.

La translació també és la causa de la durada diferent del dia i la nit segons l'època de l'any i segons on ens trobem de la Terra. En els següents esquemes dels solsticis d'estiu i d'hivern podràs apreciar la diferència comparant la llargada de les fletxes verdes i vermelles a cada punt de la Terra. Sabries dir quina imatge correspon a cada solstici en el cas de l'hemisferi nord?

Pots descarregar la fitxa de la simulació que vam fer a clase aquí Simulació TRANSLACIÓ

Formulació i nomenclatura dels compostos químics

La fórmula química és la representació dels compostos a partir de la combinació de símbols i subíndexs.
La nomenclatura química és l'assignació d'un nom a un compost seguint uns criteris establerts per la IUPAC (International Unión of Pure and Applied Chemistry).
Saber formular i nomenar correctament els compostos és fonamental per endinsar-se en l'apassionant món de la química.

Podeu descarregar l'examen parcial aquí: Química PARCIAL 3r trimestre

L'evolució dels vertebrats

Els vertebrats són un grup d'animals que es caracteritzen per tenir un esquelet intern i un crani format per peces esquelètiques que protegeixen el cervell. Els primers vertebrats eren semblants als peixos, però sense mandíbules. Al llarg de milions d'anys van anar evolucionant i van aparèixer diferents grups a partir de modificacions dels antecessors fins arribar als vertebrats actuals o moderns. Els canvis es van anar succeint de manera lenta i gradual com a resultat de la variabilitat genética i les mutacions.



Esquema de l'evolució dels vertebrats (extret del llibre Ciències de la Naturalesa, Castellnou Edicions)

La mida de les estrelles

Quan parlem de les dimensions dels estels les xifres són tan elevades que perdem la noció del que signifiquen. Amb aquest video, ens podem fer una idea més aproximada de la mida dels estels per comparació amb objectes del sistema Solar.

Classificació dels equinoderms

El fílum dels equinoderms comprèn les següents classes.

Asteroïdeus (estrelles de mar): Equinoderms amb un disc central d’on surten cinc braços acabats en punta. El cos és aplanat i flexible. Tenen capacitat de regenerar-se a partir d’un tros de braç si conserva una porció del disc central. Moltes són carnívores i s’alimenten de mol·luscs,crustacis, anèlids, equinoderms, pòlips i fins i tot peixos petits. Quan s’alimenten de bivalves, abracen la presa enganxant els peus ambulacrals sobre les valves i estiren d’elles constantment utilitzant els peus ambulacrals en relleus, com a onades. Fan una força d’uns 1.300g. En una mitja hora, els músculs abductors del bivalve es fatiguen  es relaxen. Quan les valves s’han obert una mica, l’estrella evagina el seu estómac i el fica dins el bivalve, envoltant les parts toves i iniciant la digestió. Quan acaba, retrau novament l’estómac.

 

Ofiuroïdeus (ofiures): Són els equinoderms amb més espècies i els més abundants. Tenen un disc central més o menys arrodonit amb cinc braços articulats coberts d’espines. Es mouen pel moviment dels braços que es belluguen dos a dos actuant el braç lliure com a ancoratge. Són animals discrets, amb fototropisme negatiu. S’amaguen a esquerdes de dia i són més actius de nit. Són filtradors i detritívors (s’alimenten de petites partícules). Amb es capacitat regeneradora que les estrelles de mar.

 

Equinoïdeus (eriçons de mar, eriçons irregulars, dòlars de mar): Es desplacen amb les espines dèrmiques que es mouen com si caminessin. Distribuïts per tots els mars del món. Els eriçons de mar prefereixen fons rocallosos mentre que els eriçons irregulars i els dòlars de mar, fons sorrencs. Tenen un aparell masticador anomenat llanterna d’Aristòtil on s’uneixen unes dents. S’alimenten d’algues i de matèria orgànica que raspen amb les dents. Els dòlars de mar viuen en mars tropicals.

 

Holoturoïdeus (holotúries o cogombres de mar): Són els equinoderms més estranys. Amb el cos en forma de cogombre, són tous i s’arrosseguen pel fons marí o s’hi enterren. Poc actius, es belluguen amb els peus ambulacrals o per contraccions del cos. Disposen de tentacles extraïbles amb una mucositat per atrapar partícules orgàniques de les que s’alimenten.

Crinoïdeus (lliris de mar): Viuen subjectes al substrat (són sèssils). Amb forma de flor o de copa,amb braços llargs en un nombre de 5, 10 o 20. Són filtradors; capturen partícules orgàniques amb els braços i utilitzen els peus ambulacrals per transportar-les fins a la boca.